Posted by: rvalgemesi | March 10, 2011

Senyals illegals i subvencions estrangeres.

Motiu de desgracia per alguns i d’alegria per a atres, el tancament dels repetidors illegals de la televisió autonòmica catalana en nostre regne s’ha dut a terme, tart i en vistes electoralistes.
Començarem parlant de la seua mare, la mare d’esta senyal illegal, ACPV. Pero, ¿que es ad esta associació?. Acció Cultural del “País Valencià”  fon fundada per Joan Fuster l’any 1978, entitat dedicada a difondre el pancatalanisme  en el nostre regne, una de  les seues aspiracions, canviar el nom de la Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia per el de “País Valencià” dins dels imaginaris “Països Catalans”.

Es molt fàcil fer una llectura integra del llibre de fuster “nosaltres els valencians” si al mateix temps dediquem un parell de minuts als escrits Falangistes de primo de rivera, de fet, el moviment fusterianista i pancatalanista es basa en molts principis ideològics idèntics al fascisme de la falange, no es per a menys, ya que fuster va formar part de F.E.T de las J.O.N.S en la seua joventut, coneiximents que vindrien de perles per a les bases fonamentals de ACPV.

 

Joan Fuster, membre de "F.E.T de las J.O.N.S"

Estos principis radicals l’ajudarien a formar les bases del seu moviment,  el fusterianisme i a crear el grup ACPV, Acció Cultural del País Valencià, que durant la Batalla de Valéncia, intentaria canviar les senyes d’identitat valencianes aproximant-les a les catalanes, com per eixample, la Real Senyera Coronada, per la cuatribarrada i lo mes important, la llengua valenciana per la catalana.

Ací, en el àmbit de la llengua, es on entren els interessos de les emissions illegals de la televisió autonòmica catalana, ACPV es una entitat que durant molts anys ha estat rebent grans subvencions des de Catalunya, com a entitat catalanisadora que es, fomentat el antivalencianisme en Castelló i Alacant i alguns pobles de Valéncia.

Hui en dia el seu màxim responsable es Eliseu Climent, conegut per estar imputat en el cas pretoria, ha obtingut subvencions per import de millons de euros de la Generalitat Catalana.

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Cataluna/concede/632000/euros/compra/edificio/Siglo/elpepiautval/20050222elpval_22/Tes

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-10-04-2006/abc/Nacional/maragall-otorga-12-millones-de-euros-al-ideologo-del-pancatalanismo-valenciano_1421100438024.html

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041400_19_432704__ComunitatValenciana-Eliseu-Climent-recibe-cinco-millones-subvenciones

Campanya contra l'imposició de TV3

Millons de euros gastats per a fomentar el pancatalanisme i mantindre els repetidors illegals en nostre Regne, TV3 es una ferramenta catalanisadora que un grup creat per un filofascista gasta per enganyar la població valenciana i fer-la creure que, no es valenciana, es catalana.

D’es d’Algemesí, reivindiquem, com porta fent-ho el valencianisme d’es dels seus inicis, SOM VALENCIANS, NO CATALANS, tenim unes senyes d’identitat pròpies que no van a borrar per molts millons que es gasten.

Son ya unes quantes vegades les que hem sentit a pancatalanistes queixar-se de que han llevat TV3  i que es molt roin, per que el Berca emetia damunt la senyal illegal de TV3, be, no n’hi ha problema, ara el Berca emitix d’amunt la senyal de “Libertad Digital TV” i es pot vore igual, açò dona que pensar… ¿estos volen que vejam el Berca o TV3?

Posted by: rvalgemesi | September 21, 2010

El pont subterràneu, classes de piragüisme.

El pont subterràneu, classes de piragüisme.

El cabal d'aigua va aplegar molt mes amunt

Som molts el veïns que varem vore el naiximent d’este pont subterràneu que mos dona pas, des-de l’antiga cooperativa i el poble en general, als barris del Raval, al Carrascalet i al polígon Xara. Des de la seua construcció, el pont a donat molts problemes, principalment, com es el cas, d’inundacions

La ploguda de la semana passada, mos va fer vore, de nou, com este pont no esta en les condicions que deuria estar, ya siga per un mal manteniment o una mala construcció, de fet, si es cosa del manteniment, no entenem com cada any es torna a repetir tenint en conte que en ple sigle XXI podem prevore el temps i tindre les precaucions adequades.

Com podeu observar, el cabal va aplegar prou amunt i part del fem, que segurament estava taponant els desaigües, va eixir cap amunt.

L'aigua conseguix filtrar-se deixant vore part del fem

Certament, que el mateix pont estiga inundat tots els anys per les mateixes dates,  soles mos demostra una cosa, la poca coordinació que es te des de l’ajuntament cap ad estos problemes meteorològics i de manteniment, a no ser que mos vullguen donar classes de piragüisme.

(Les imàgens son de googlemaps i de l’associació de veïns del carrascalet)

Posted by: rvalgemesi | August 9, 2010

Grans Personages d’Algemesí (I)

Joan Segura de Lago

En esta primera part, de “Grans Personages d’Algemesí” mos agradaria centrar nostra atenció en Joan Segura de Lago, que molt poca gent coneix, encara que va tindre una llarga trayectòria professional i valencianista.

Va nàixer ací, a Algemesí, l’any 1911. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a Madrit on va  obtindre el títul l’any 1940. Després, va deixar la seua imprenta en moltes obres d’Algemesi, així com també en la Catedral de Valéncia en l’any 1967, el Monasteri de Santa Maria del Puig l’any 1943 i  l’Escola del Patriarca en 1968, entre atres.

Les obres publiques mes destacades de Joan Segura, varen ser l’Archiu General del Regne de Valéncia i l’Archiu d’Administració General de l’Estat Espanyol.

Interior de l'archiu del Regne de Valéncia.

Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. “Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, de onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents.

Davant, un atre edifici, menys sustancialment archival, com per a fer-se accecible, prou mes menut. La proporcio arquitectonica d’abdos edificis es plenament expresiva, al fondo la inmensa masa de material d’estudi, davant el puesto de gobern i servicis tecnics del centre i de recepcio de l’investigador.”

Va ser durant els anys 1949 i 1955 cronista oficial i va publicar diversos estudis de caràcter històric sobre la nostra ciutat, que, en pròxims capítuls, sobre grans personages d’Algemesí, explicarem en mes detall.

També accedí a Lo Rat Penat i va ser president  entre els anys 1961 i 1972 ya que va faltar el mateix any, fent-se càrrec  de la presidència, després de la seua mort,  Emili Beüt, antic soci i colaborador de l’entitat. Durant el seu llarc mandat en Lo Rat Penat, Joan conegué l’extraordinària eclosió dels sentiments valencianistes que germinaren en la practica totalitat de les iniciatives i actuacions de caràcter patriòtic i pre-autonòmic que movilisaren a la societat valenciana en temps posteriors.

Posted by: rvalgemesi | July 27, 2010

Denunciem els badens illegals

Si senyores i senyors, es cert que la nova normativa publicada en el BOE fa uns mesos, convertix en illegals al voltant del 70% de “reductors de velocitat” o badens,  això vol dir, que perfectament els podem denunciar, ya siga a títul personal o a traves d’associacions com AEA (Automovilistes Europeus Associats)

Els badens, sobre tot cuant son exagerats (avinguda de la generalitat), tenen diversos inconvenients:

Allarguen la distancia de frenat mes del doble, el coche bota, el ABS es dispara i recorreguem mes metros.

Trenquen diverses peses del coche, a vegades al impactar contra el baden, o després al “aterrisar” i poden causar greus accidents.

Badens en l'Avingua de la Generalitat

Es coloquen mal, puix tenen que anar ans de la zona de perill, no en la mateixa zona de perill. El típic eixample es el que patim en l’avinguda de la generalitat, els passos de zebra elevats sobre el baden, son una de les mes clares mostres d’estupidea humana. Estos passos de zebra elevats, en cas d’atropellament, conseguixen que el peató patixca mes lesions, puix el coche bota i no frena. Es llògic, n’hi ha que colocar, primer els reductors de velocitat senyalisats i, després, el pas de zebra.

Pensem, ¿no tenim alternatives? Puix clar que si, com fan en atres països “civilisats” com Alemanya o Anglaterra. Es tracta “d’arrapar” el asfalt, de forma que al arribar a eixa zona aumenta de forma molt notable el soroll de la rodada. Estes zones “arrapades”  son traços transversals d’un centímetro de alt i ample, permeten frenar millor inclús en aigua i es posen senyalisades ans dels creuaments i passos de peatons.

Posted by: rvalgemesi | July 23, 2010

La taxa de Residus

Farà cosa d’una semana, que a tots els veïns d’Algemesí mos esta arribant una notificació urgent, diguen-mos que tenim que pagar uns 50€ per la “Taxa de Residus” de fet es comenta molt en tot el poble. N’hi ha qui diu que no s’ha enterat, que l’ha pillat per sorpresa, atres tiren la culpa a Zapatero i uns atres al PP de la nostra capital.

El mes passat, en Lasprovincias, podíem llegir lo següent.

El Consorcio de la Ribera y de la Valldigna va a cobrar una nueva tasa por el tratamiento de los residuos urbanos. Ésta se sumará a la que ya se paga al ayuntamiento por la recogida de esta basura. El objetivo de esta iniciativa es «gestionar y financiar, de manera eficaz, los servicios de reciclaje, reutilización y eliminación de los residuos urbanos que se generan en los 52 municipios de las dos comarcas», explica la concejal de Medio Ambiente de Sueca , Marga Piqueres. Esta tasa, que se paga una vez al año, también afecta a Sueca.

Es a dir, informats, estàvem, per lo manco  havia aparegut informació, ademés, també em sentit que,  cuant l’any passat vérem com mos possaven els contenidors nous de reciclage, “ya sabíem que no anaven a ser de vades”, pero no tenen res a vore (per lo vist) en este nou impost.

Segons l’alcalde, Vicent Ramón García.

“Se trata de modernizar el sistema de depósito y recogida de basuras y adaptarlo al siglo XXI. Los siete contenedores subterráneos en diversas zonas de la ciudad no son un proyecto sino una realidad que esperemos que vaya implantándose en todas las zonas de la ciudad”

Un atre assunt son els atres comentaris que, els que formem este blog, em sentit mes d’una vegada, “Si ya pague una taxa, per a que reciclar” Es una actitut que ve repetint-se prou i la veritat es que, qualsevol que escolte estes paraules, sap que eixa persona, no ha tingut mai intenció de reciclar.

Per tot aço des de Valencianistes per Algemesí demanem un poc de cooperació, sabem que no es el millor moment per a  pagar una nova taxa, pero tampoc es moment de donar l’esquena al mig ambient. Ya sabeu que, si esteu interesats en el mig ambient i tot lo que l’envolta, podeu visitar la uep de mòn ecològic.


Posted by: rvalgemesi | July 19, 2010

La nostra Moixaranga o Muixeranga

La moixaranga, muixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del Regne de Valéncia i que se preserven en la nostra ciutat, Algemesí.

La moixaranga es un element típic de l’etnologia valenciana que es compon d’una serie de balls i figures, que solen acabar en la formació de torres humanes, i que en conjunt o per parts i en mes o manco variacions, s´ha representat en distints pobles del territori valencià. Encara que la mes famosa hui en dia es la del nostre poble, s´han conegut moixarangues en Peníscola, Forcall, Titagües, L’Alcúdia, Alzira, L’Olleria…

Actualment la mes coneguda es la que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d’Algemesí (7 i 8 de setembre).

La moixaranga és el nom que rep en Algemesí, i que se diferencia dels castellers i del Danze de Tauste en el sentit de que en la moixaranga l’objectiu és més religiós, se fa una dansa, utilisa atre tipo de trages i són més baixes les torres. La moixaranga, al igual que els castellers i el danze de Tauste provenen de la moixiganga.

Les primeres cites historiques de les torres humanes valencianes fora del territori valencià, hem de saber que es troben compreses en el dit “ball de valencians” o “bayle de valencianos”, o tambe “dança valenciana” o “danza de valencianos”, expressions que s´alternen en unes atres denominacions descriptives com dança o ball “de la piramide” o “de la campana”.

En l’actualitat els membres són tant hòmens com dones -encara que antigament sols eren aceptats els varons-, de tot tipo de professions, de número irregular -en l’actualitat ixen uns doscents pero antigament sols uns trenta-, dirigits per un mestre, que s’encarrega de la coordinació dels montages del ball, torres figures i els ensajos previs. Hòmens de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de profesió, nos percaten d’un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria colectiva té per mític els temps en el que Enric Cabrera fon mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca el barber, entre els quaranta i els setanta. Hui el palmito professional dels seus components, és ample en correspondència en una societat diversificada.

L’indumentària consta d’una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espargates de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d’un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el colchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s’ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestimenta, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari.

Fon en el sigle XVIII quan els catalans varen adaptar el “Ball de valencians” i lo van assumir com propi començant en eixos anys, a fer les torres humanes ara nomenades “castellers”, segon documenten diversos investigadors com Ricart Garcia Moya.

“L’erudit català Joan Amades reconeixia que l’orige dels castells humans en Catalunya es troba en les festes del poble de Valls del any 1791. Allí, entre atres borinotades, es va vore un “ball dels valencians” (Amades, J.: Costumari, 1, p.680), a on tres dels balladors pujaven a esquenes dels companyers, agrupats en rogle, y el primer dansant montava damunt dels atres. El folcloriste afig que, poquet a poquet, la “moixiganga o ball dels valencians” es va fer més complicat, en més altea y castellers, aplegant a sa máxima grandea en les festes de Valls de 1870; per tant, segons Amades: “el qualificatiu de Ball de Valencians, apelatiu que pel Penedés i pel Camps de Tarragona s’aplicava als castellers, sembla indicar una procedència valenciana de la Moixiganga” (ib. 4, p.812)”

Parlem ara del nom, el nom de Moixaranga es vocable inexistent en catala, sent que ells parlen de “Moixiganga”, paraula que fan derivar de la “Mojiganga-Bojiganga” castellana, que al seu temps ve de, de “voxiga” o “vejiga”, es dir de “bufa”. La definició castellano-catalana, du implícita una connotació de “ridícul” i “extravagant” i s´ha de dubtar d´eixe orige, sent que la muixaranga, ni es ridícula, ni es extravagant. Per eixemple Joan Soler i Amigó, expón que la muixaranga valenciana “sembla tenir un caràcter guerrer”.

Monument a la Moixaranga en Algemesi

Algunes fonts fan derivar la paraula “Moixaranga” de l´arap “moachain” que diuen que vol dir emmaixquerat. Esta etimologia tindria relació en el fet de que en part de la representacio, es troba present una intencio d´ocultar la cara. Aixina en Titagues i Olleria el participants se la cobrixen en calces, en Algemesi porten uns capirots en orelleres i en L’Añcudia i en Alzira se la mascaren.

L’orige etimològic a partir de l´arap, portaría a un clar orige valencià del temps de la dominacio musulmana. Esta hipótesis vindria reforçada per l´existencia en el Marroc d´acrobates marroquins que realisen torres similars a les valencianes.

La costum catalana de fer torres humanes no es més que una copia d’un element etnoloògic naixcut en terres valencianes. Agustí Galbis expon lo següent:

Els catalans que pogueren haver vingut a la repoblació de Valéncia, no dugueren eixa costum, perque en eixe cas, no nos l´hagueren tinguda que copiar. ¿O seria que se´n vingueren a Valéncia tots els que sabien fer torres humanes i en Catalunya no se´n quedà cap? ¿No serà que estem de nou, davant d´un fet característic del poble valencià, que ha passat per damunt dels diferents governants i de les distintes religions oficials?

Hui en dia, als catalans que han estudiat l´orige dels seus “castells”, reconeixen el seu orige valencià. Aixina, en el llibre “El Penedès casteller”, llegim…

“Sens dubte el ball dels Valencians es un dels elements folclòrics més estudiats del nostre vell seguici popular pel fet de ser la gènesis dels actuals castells…”.

Els castellers tambe utilisats per el pancatalanisme

Atres cites que nos donen noticia de la presencia de la muixaranga valenciana en Catalunya.

En Tarragona, en unes actes municipals de l´any 1633 es parla d´uns valencians que ballen el “Ball de la piramide”.

De 1687 es la cita que parla del “Ball de Balancians de Brafim. Gregori Rabada ab nou compañs”.

En 1692, els valencians representen la muixaranga de nou en Catalunya. A on roben la seguent refrencia. “Ni dexava de ser muy notado el que entre bueltas cruzadas y varias mudanzas formava una campana puestos sus danzantes de pies unos encima de los ombros de otros hasta rematar en uno solo, prosiguiendo sin parar su dance hasta deshacer otra vez la campana”.

Preparant-se per fer posible la Moixaranga

Les festes en motiu de la visita de Carles III a Tarragona l´any 1706 es tancaven en “un ball que dihuen de Valencians”.

Un tal Llorca, alcalde de Vilafranca del Penedes des del 1782 al 1786, relaciona el nom de “castells” en el de “ball de valencians”, parlant-nos de la seua incorporacio a celebracions religioses, quan escriu: “…que se extermine el uso de los Castillos en los bayles nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles. Fue al paso que por pura diversión honesta se permitio el establecimiento (en tiempos pasados) en este Principado y en Valencia el bayle vulgo de Valencianos para andar delante de las Procesiones…”

Pots escoltar l’himne de la nostra Moixaranga en este video.

Posted by: rvalgemesi | July 19, 2010

L’alcalde, preocupacions absurdes i despilfarro

No fa massa temps, que “ValencianistesperAlgemesi” hem rebut el Berca, passant fulls, qualsevol diria que tot es lo de sempre en este últim número, l’alcalde ha fet aço, l’alcalde a inaugurat allo…  hasda que hem arribat al súmum, , l’alcalde va rebre una carta de disculpa, de un ciutadà d’Algemesi, que va fer un blog per a criticar, en gran mesura l’ajuntament , este blog es diu “Doménec Gamieta” (Els catalanistes no saben escriure ni Blanch ni Domenech). http://gamieta.blogspot.com/

En la carta, el ciutadà es disculpa en l’alcalde utilisant el seu verdader nom, per que, s’havia tret de la mànega  que l’alcalde utilisava la targeta de l’ajuntament per a pagar coses personals. Hasta ací, tot be, pero l’alcalde a tingut la magnifica idea de publicar la carta en el Berca i ademés ocupant dos fulls sancers (els del centre) un full en la copia de la carta i un atre full per alardejar del seu poder i demostrar a tots “quien manda” es increible que, de primeres, publique una carta personal, mostrant el nom verdader d’eixa persona i després, mes increible encara, gaste un atre full per a fers-se el super-héroe.

Este es part del despilfarro de l’ajuntament, des d’ací m’agradaria dir-los, si no saben en que plenar el berca, deixeu mes espai per a que els atres partits manifesten les seues idees. Mosatros entenem que el Berca siga partidista, sempre ho ha segut i Deu vuiga que, algun dia, les coses canvien en esta revista i no sols això, que lleven també el dialecte barceloni, que tenim unes normes ben boniques, que no necessiten de grafies vasques i galicismes per a ser una llengua culta.

Aci esta el numero del Berca, sigau testics de la vergonya que podem patir els ciutadans d’Algemesi.

http://www.algemesi.net/SiteResources/data/MediaArchive/Publicaciones/Berca/2010/berca_juliol_agost_2010.pdf

Posted by: rvalgemesi | June 6, 2010

Excursions guiades en la llacuna del Samaruc

La Llacuna del Samaruc obri les portes al public, esta reserva natural ubicada en la partida del Barranc es podra visitar dins d’un cicle de visites guiades ¡ organisades per l’Ajuntament que donaran a coneixer els valors mig ambientals
de la Llacuna i el patrimoni natural d’Algemesi.

Les visites es realisaran un dissabte al mes i inicialment s’han establit les dates següents: 19 de juny i 10 de juliol en horari de 9 a 13 hores. La intenció és acostar la reserva natural a la població d’Algemesi i fer extensives estes visites en la comarca de la Ribera.

La Llacuna del Samaruc te una extensio d’11.000 metres quadrats on es conserven numeroses especies en perill d’extincio com el samaruc, el fartet o el punchoset. Dotze anys despres de la seua inauguracio s’ha conseguit una estabilitat natural de l’ecosistema, on la flora reintroduïda s’ha desenrollat en exit i s’ha estes de forma natural a tota la reserva.  A demes, s’han realisat diversos estudis sobre l’adaptacio d’especies vegetals introduïdes i l’observacio en estat natural  d’especies com el nenufar blanc i el trebol de quatre fulles.

Samaruc

El Samaruc t'espera

Els interessats a participar en este recorregut natural poden sol·licitar mes informacio i dur a terme la inscripcio en el Museu de la Festa, on es troba ubicada l’Aula de Natura, telefonejant al 962018630 o be enviant un correu electronic a museu@algemesi.net per a concertar cita previa per a la visita.

El punt de trobada i inici de la visita guiada sera en la Llacuna els dies i horaris previstos que podran alterar-se per problemes en l’orage. L’ultim recorregut guiat sera a les 12 hores.

Gran part de l’informacio esta en l’ultim numero del Berca, aixo si, en Catala.

Tambe podeu visitar la uep de Mon Ecologic, per a estar informats sobre l’actualitat al voltant de l’ecologia en general.

http://monecologic.webcindario.com/

Posted by: rvalgemesi | May 18, 2010

Inauguració del “Blog”

Hui dia 18 de maig estem orgullosos de poder inaugurar un nou “Blog” en clau valencianista, com no podria ser d’atra manera, escrit en les nostres tradicionals normes d’El Puig. El sentiment de valenciania de molts algemesinencs/es mos a dut a crear  este “blog” que, esperem, tinga una bona acollida en la ret.

Durant el transcurs d’este blog donarem a conéixer als nostres navegants les noticies mes sonades ocorregudes en Algemesí, així com tota classe d’informació e historia sobre la ciutat.

Categories